|
Rellotges d’aigua
L’observació acurada del firmament requereix la
utilització de rellotges, la precisió dels quals
és determinant per la localització exacta dels cossos
celestes; a l’antic Egipte i a Mesopotàmia
s’utilitzaven rellotges d’aigua - clepsidres - per a
determinar el moment del pas d’una estrella pel meridià o
l’horitzó de l’observador.
Bàsicament una clepsidra consisteix en un recipient ple
d’aigua que es va buidant lentament a través d’un
petit forat practicat en el seu fons; l’hora la marca el nivell
de l’aigua sobre una escala representada a la paret interior del
recipient; la calibració del volum de l’aigua i del forat
atorguen al rellotge la seva precisió; cal tenir en compte,
però, els múltiples factors d’error com són
qualsevol impuresa de l’aigua, l’obstrucció o
engrandiment per desgast del forat, la fluïdesa de l’aigua
que pot canviar amb les variacions de temperatura, la pèrdua de
pressió que esdevé a mida que va disminuint
l’alçada del líquid, etc.
Esquema de funcionament de la clepsidra de l’Àgora d’Atenes
Els xinesos van emprar la clepsidra des de molt aviat; Needham constata
l’existència de molt diversos sistemes per a millorar les
clepsidres de flux constant; les tradicionals de buidat, però
també les d’emplenat on el recipient es va omplint des
d’una font d’aigua de flux constant, les bateries de
diverses clepsidres posades en sèrie per compensar les
diferències de pressió i d’altura de l’aigua,
clepsidres amb flotadors per indicar l’hora en escales exteriors,
etc.
Clepsidra de recipients en bateria de la dinastia Yuan, Museu de Guangzhou (LIAO PIN 2002, n. 19)
La clepsidra de
recipients connectats en bateria o polivascular serveix per a compensar
les diferencies de pressió en el buidat dels recipients
però també proporcionen a l’aigua un flux
simbòlic que es desenvolupa a través del firmament; el
primer recipient, el més gran, està dedicat al Sol i es
buida en un de més petit dedicat a la Lluna; aquest fa el mateix
en el següent recipient dedicat a les estrelles i aquest es buida
en el recipient inferior on hi ha un flotador amb un regle que va
sortint a l’exterior i que indica l’hora.
Clepsidra
de recipients en bateria de la dinastia Yuan, 3r any del regnat de
l’emperador Yan You (1316), Museu Nacional de la Història
Xinesa, Beijing (SOUTIF 2000, p. 106)
Clepsidra de recipients en bateria del 9è any del regnat de Quianlong (1744), Museu del Palau Imperial, Beijing
(LIAO PIN 2002, n. 21)
Però el gran invent vindria de la mà de Su Song,
l’any 1086, en la forma d’una clepsidra que combinava una
sínia d’aigua formada per cullerots que pesaven
l’aigua que recollien; el pes de l’aigua feia
oscil·lar el cullerot acabat d’omplir i permetia
l’avançament sobtat de la sínia uns graus de cercle
fins que un nou cullerot es posava sota el flux d’aigua.
Bibliografia
LIAO PIN (2002): Clocks and watches of the Qing dynasty. From the collection in the Forbidden City. Beijing: Foreign Languages Press
SOUTIF, DANIEL i altres (2000): Art i temps. Ed. CCCB, Diputació de Barcelona
|
