|
Rellotges d’estels
La mística xinesa i
l’organització social es basava en un paral·lelisme
entre el món terrestre i el celest. L’emperador tenia el
tron situat en el pol nord celest, cosa que centrava l’astronomia
xinesa en la localització exacta d’aquest punt i en la
distribució estel·lar al seu voltant. Actualment estem
acostumats a localitzar un estel concret, la Polar, en l’eix del
cel, però no sempre hi ha hagut un estel en aquell punt. Aquesta
circumstància ha va fer aparèixer un instrument per
localitzar el pol nord a través de l’observació del
gir dels estels circumpolars al voltant del pol buit.
L’instrument en qüestió ha estat identificat per
Henri Michel (1966) en el Pi,
un disc rodó i foradat que durant molt de temps no va ser
considerat més que com a objecte ritual o simbòlic.
Pi de jade, diàmetre 185mm, c. 1000 aC.
(Michel 1966, n. 45 i p. 123)
Amb el temps, la
perifèria circular del pi es va ornamentar amb unes
protuberàncies que ajudaven a localitzar els estels circumpolars
i a observar la seva evolució. El nou instrument es coneix amb
el nom de Hsuan-chi i, com es pot veure en la figura, la seva forma d’utilització diferia molt poc de la dels nostres nocturlabis.
Hsuan-chi de jade, diàmetre 142mm, c. 500 aC.
Museus Reials d’Art i d’Història de Bruseles
(Michel 1966, n. 46 i p. 123)
Manera d’utilitzar el Hsuan-chi. (Michel 1966, p. 123)
Interpretació de la perifèria del Hsuan-chi
(Needham1965, vol. 3 p. 337)
Bibliografia
MICHEL, HENRI (1966): Les instruments des sciences. Rhode-Sainte-Genese (Belgique): Ed. Albert de Visscher
NEEDHAM, J. (1965): Science and civilisation in China; Cambridge, vol 4, part 2, p. 532-546, 446-465; vol. 3, p. 284-339
|
