CALENDARIS I RELIGIÓ



Bases per a l'establiment d'un calendari

En l'estructura d'un calendari s’uneixen diversos aspectes que es poden diferenciar. En primer lloc hi ha les arrels religioses, el culte als astres i a les divinitats relacionades amb aquelles forces de la natura que escapen a la normal interpretació dels humans i que es consideren promogudes per éssers superiors.

En segon lloc, en un calendari s'identifiquen les arrels pragmàtiques, és a dir, aquells fets que es repeteixen regularment i que serveixen per al millor aprofitament dels béns naturals; en aquest aspecte la humanitat s'ha fixat en els cicles de l'agricultura, en els cicles de la procreació animal i ha creat els registres comptables periòdics.

En tercer lloc hi ha unes pautes naturals que han servit per a estructurar els cicles constatats anteriorment; són les arrels astronòmiques que es basen en l'observació del cicle solar, del cicle lunar i del cicle de Venus o de les estrelles més brillants com Sirius.

Per a acabar, el calendari té unes arrels matemàtiques basades en els sistemes numerals que la humanitat va estructurar basant-se en la pròpia observació astronòmica - és el cas del sistema numeral babiloni - o en l'anatomia de l'espècie, com és el cas del sistema decimal basat en els dits de les mans; i del sistema numeral maia, basat en els vint dits de mans i peus.

Arrels religioses
Culte als astres i a les divinitats

Les cultures que van haver de desenvolupar-se en ambients hostils van considerar que l'univers era un lloc agrest i perillós on era obligat prendre part activa en els conflictes entre les grans forces situant-se al costat de les divinitats més propícies; amb aquesta presa de partit s'esperava que, a canvi, els déus, agraïts, permeteren la supervivència del grup. Aquestes lluites són constants i es repeteixen cíclicament seguint pautes que tenen a veure amb els cicles astronòmics i naturals.

Marduk, déu suprem de Mesopotàmia, mantenia a ratlla el caos i l'anarquia des de la creació del món en què havia derrotat la deessa Tiamat. El rei, com a representant sobre la Terra de les divinitats, havia de recrear cada any la gesta de Marduk a través de sacrificis i cerimònies encaminades a mantenir la victòria del seu poble i la de Marduk sobre les forces del mal. Les cerimònies tenien lloc en el canvi de l'any en previsió i auguri que el següent cicle astronòmic i natural continués essent generós i propici per al poble fidel.

Els asteques tenien en el seu imaginari la creença que les quatre primeres foses o móns nous van fracassar pel fet que els éssers que van viure en cada una d'elles no van saber satisfer degudament les expectatives dels déus. Si els homes actuals, fills del Cinquè Sol, no sabien mantenir adequadament la seva fe en els déus subministrant-los constantment sang revitalitzadora a través de sacrificis, podrien ser aniquilats com va succeir amb els anteriors habitants de la Terra.

Arrels pragmàtiques
Cicles de l'agricultura, procreació ramadera i registres comptables


A l'entorn dels pobles succeeixen regularment una sèrie d'esdeveniments naturals que constitueixen un entramat temporal on situar els fets de manera cíclica. El principal d'aquests cicles és el de les estacions en les seves diverses manifestacions segons la latitud on es desenvolupa la vida d'una cultura. En tot cas, sempre hi ha una pauta - fred-calor, pluja-sequera - que es repeteix a intervals d'un any astronòmic aproximadament. Com a conseqüència, les estacions provoquen altres cicles parallels molt importants per a la supervivència de l'espècie com són els cicles de l'agricultura, de la ramaderia i les migracions dels animals propicis per a la caça.

L'atenció dels cicles de subsistència obliga a l'organització; i en una societat organitzada és necessari establir registres de les accions que es duen a terme regularment. Naturalment aquests registres també encaixen en l'entramat temporal proporcionat pels cicles naturals i per les observacions astronòmiques.

Hesíode, en el segle VIII aC, ja va posar per escrit en Els treballs i els dies les pautes naturals i la seva vinculació amb els cicles astronòmics, concretament amb les sortides i les postes de les constellacions en cada època de l'any. Hesíode relaciona els comportaments animals - insectes, aus... - amb els canvis del temps i els fenòmens astronòmics a fi de determinar i preveure els millors moments per als treballs de subsistència.

Arrels astronòmiques
Cicles solar, lunar i de Venus

Per a la construcció del calendari cal partir d'una unitat bàsica i universal de mesura: el dia, entès com el gir de la Terra sobre si mateixa i que, a efectes observacionals, alterna una nit i un espai diürn. L'acumulació de dies en grups es basa en l'observació d'altres efectes astronòmics; el més immediat és el cicle lunar de 29,5 dies; aquest mètode pot conduir a l'agrupació de dies en mesos alterns de 29 i de 30 dies.

El gir de la Terra al voltant del Sol té uns efectes observables molt definits; en primer lloc hi ha l'altura variable del Sol en un cicle de llarg període que produeix unes diferències de temperatura en la superfície terrestre de conseqüències clares: les estacions de l'any. Aquest llarg cicle és el que denominem any i permet l'agrupació d'uns 12 mesos lunars i, amb més precisió, d’uns 365 dies.

Així, sabem que un calendari solar es divideix en 12 mesos per aproximació al cicle lunar, ja que, aproximadament, caben 12 llunes en un any solar. També constatem que un calendari lunar acumula 12 mesos per aproximació al cicle solar ja que cada 12 lunacions, aproximadament, es compleix un any solar. Els dos conjunts combinats originen els denominats calendaris luni-solars que poden prendre diferents formes segons la prioritat triada. Si es prioritza el Sol per davant de la Lluna, l'any serà d'uns 365 dies i els 12 mesos deixaren de tenir 29 o 30 dies per a ser una mica més llargs. En canvi si es prioritza el cicle lunar per damunt del solar, els mesos seran de 29 i de 30 dies alternativament acumulats en anys de 354 dies, als quals caldrà afegir un mes extra cada 2 o 3 anys per a mantenir una certa proximitat amb el cicle solar.

El tercer astre més lluminós del firmament és el planeta Venus que té un període aproximat de 260 dies; és un número que es pot descompondre en els factors 2x2x5x13, en que l'agrupació més homogènia és la de 13 x 20; més tard veurem que alguna cultura va basar el seu calendari en aquesta combinació numèrica.

La volta celest estelada, que s'ha usat com a fons per a identificar el moviment del Sol, la Lluna i els planetes, també gira amb un període concret que acumula 366 voltes aparents de la Terra en el període d'un any. Aquest cicle, denominat sidèri, no ha format part dels calendaris però sí que ha servit per a detectar el principi del cicle solar o del lunar; com sigui que en el cel són visibles milers d'estrelles, el punt de referència s'ha fixat en les més brillants i concretament en Sirius que és la més brillant del firmament.

Arrels matemàtiques
Sistema numeral babiloni i sistema numeral maia

En el procés d'estructuració dels calendaris juga un paper primordial el sistema numeral empleat per a comptar els dies i els mesos. De manera natural, els sistemes numerals més elementals es basen en el 5 (una mà), el 10 (dos mans) o el 20 (mans i peus) com és el cas del sistema numeral maia; no obstant hi ha el sistema numeral de base 60, d'origen babiloni, que delata una ascendència astronòmica i més concretament relativa al calendari; efectivament, en el sistema sexagesimal es troben implícits tots els números que formen part del cos humà (5, 10 i 20) però també els de l'astronomia del calendari: el 12, el 30 i el 360 que encara actualment representa un cercle complet (360 graus) per aproximació a un cicle anual o any solar.

 
amunt